AsF és una organització sense ànim de lucre, formada per voluntaris que col·laboren en el desenvolupament de projectes de cooperació i solidaritat de l’àmbit de l’arxivística i el patrimoni documental.
Novetats
- Celebració Xè aniversari de la creació d'Arxivers sense Fronteres
- Xè Aniversari d'AsF PROGRAMA:
18:00-18:15 "La responsabilitat social corporativa: el cas del Museu Marítim de Barcelona", a càrrec del Sr. Roger Marcet, Director del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona.
18:15-18:30 "Instruments de comptabilitat de gestió per a Ong's" a càrrec de Pilar Soldevila, Doctora en Administració i Direcció d'empreses de la Universitat Pompeu Fabra i professora en comptabilitat de gestió a la UPF.
18:30-19:00 "Presentació de la història d'AsF i la seva evolució", a càrrec de Ramon Alberch, ex-President AsF i membre fundador.
19:00-19:15 Intervenció de Mariona Corominas, Presidenta AsF
19:15 Brindis de celebració al jardí del Baluard
Data: 19 de juny de 2008
Lloc: Sala d'actes del Museu Marítim i Jardí del Baluard.
- Butlletí número 15-16 - any 2007
- Els cooperants, l'eix de la cooperació. IV Jornades Internacionals d'Arxivers sense Fronteres
Feia molt temps que teníem ganes de fer unes jornades que permetessin parlar dels cooperants i finalment, s'ha assolit. Els passats dies 9 i 10 de novembre es varen celebrar les IV Jornades d'Arxivers sense Fronteres amb el títol Els cooperants, l'eix de la cooperació, les quals varen rebre el suport del Museu Marítim de Barcelona, la Subdirecció general d'arxius del Departament de Cultura i la Subdirección general de archivos estatales del Ministerio de Cultura, a més de comptar amb la presència de representants d'aquestes institucions.
Si bé ja fa una colla d'anys que es va aprovar la Llei de Cooperació Internacional pel Desenvolupament, a l'any 2006 es va aprovar el Reial Decret de l'Estatut dels Cooperants, norma que regula els drets i deures dels cooperants, la formació, el codi deontològic i altres qüestions relacionades amb els professionals que altruistament col·laboren amb les ONG's. Hores d'ara estem en un moment de l'aplicació d'aquesta normativa, per la qual cosa volíem escoltar l'opinió dels experts perquè ens orientin sobre la regulació pràctica de la norma i així mateix les reflexions d'altres ONG's que treballen també en activitats solidàries arreu del món i, per suposat, volíem escoltar la veu de les persones que fan possible la cooperació: els cooperants.
Les ponències es varen desenvolupar d'acord amb la programació prevista. La primera fou presentada per Claudia Estrada, una de les responsables del Archivo Histórico de la Policia Nacional de Guatemala. La ponent va explicar com es va recuperar aquest arxiu, que avui dia depèn del Procurador dels Drets Humans de Guatemala i com s'han dut a terme els treballs d'organització i tractament de la documentació per tal de posar-la al servei de les institucions públiques. L'exposició va ser acompanyada de la visió d'un document audiovisual que mostrava els treballs duts a terme per a la recuperació d'aquest important arxiu que entre d'altres, custòdia la documentació produïda per a la repressió militar dels diversos governs dictatorials que s'han succeït a Guatemala.
Lluís Batlló, advocat i membre de Juristes sense Fronteres, va centrar l'eix de les jornades amb la ponència a l'entorn de l'Estatut del cooperant. El ponent va desgranar amb molta claredat els drets i deures de les ONG's i dels cooperants que treballen en projectes de cooperació i solidaritat internacional. El reconeixement laboral, social i ètic dels cooperants i la manera com aplicar aquests elements en els projectes i les activitats que desenvolupen les entitats fou un dels debats que va despertar més interès entre els assistents.
Una altra de les interessants ponències va ser exposada pel jurista Carlos Jiménez Villarejo, ex Fiscal anticorrupció de l'Estat que va tractar el tema de Fons públics i transparència a les ONG's. Aquesta era una de les temàtiques que també volíem tractar a les jornades, sobretot per l'interès i el debat que ha generat en aquests darrers temps entre la ciutadania. La transparència en la gestió de les ong, entitats que sense ànim de lucre han d'administrar els béns d'una forma clara i pública, és una fita que reclama la societat d'avui. La brillant ponència presentada per Carlos Jiménez Villarejo va mostrar amb abundant informació i dades estadístiques una visió general sobre el finançament dels projectes que es fan en cooperació amb fons públics i la transparència de les ONG's.
Per tal de parlar de la gestió de les ONG'S, es va comptar amb la presència d'alguns representants d'entitats sense ànim de lucre que a l'entorn d'una taula rodona es varen exposar les reflexions sobre els projectes de cooperació que estan duen a terme. La taula rodona estava formada per Francesc Mateu, Director d'Intermón-Oxfam a Catalunya, Teia Pascual, Col·legi de Metges de Girona – Ajuda), Ignasi de Juan, Director general d'Educació sense Fronteres, Mariona Corominas, Presidenta d'Arxivers sense Fronteres i amb la col·laboració de la periodista Mònica Terribas que moderava la taula. A més de les intervencions dels membres de la taula rodona, varen ser molt prolífiques les reflexions que va aportar el públic assistent explicant les seves opinions i vivències com a cooperants.
Al final de les jornades es varen exposar a títol de recapitulació i resum, les idees que havien sorgit en el decurs d'aquests dies. Aquest recull de bones pràctiques i recomanacions només pretenen orientar i donar un seguit de pautes a tots els actors que treballen o col·laboren en projectes de cooperació i solidaritat internacional. Les recomanacions són les següents:
1.- És necessari que el govern de l'estat elabori el Reglament dels Cooperants, norma que ha de desplegar el Real Decret de l'Estatut del Cooperant, el qual en facilitarà la seva aplicació.
2.- Cal fugir de la visió de la cooperació com a "salvadora" dels països en vies de desenvolupament. Cal parlar d'igual a igual i, sobretot, saber escoltar i intentar entendre quines són les necessitats que realment els interessa i així mateix, procurar alhora que col·laborar, aprendre tot allò que ens puguin ensenyar.
3.- No voler imposar els models de vida establerts a Occident en d'altres països, atès que la necessitat d'un model o altre s'ha de buscar en el propi origen de la comunitat.
4.- La solidaritat que emana de les ONGD s'ha d'emmarcar dins l'àmbit de la justícia, lluitant i denunciant la corrupció allà on n'hi hagi. La corrupció empobreix al poble i enforteix a les elits.
5.- És necessari fomentar la transparència i la claredat de la gestió de les ONGD, tot vetllant pel compliment dels codis d'ètica professional.
6.- S'ha d'exigir a les administracions públiques més transparència i claredat en les seves gestions envers les ONGD i vetllar per l'aplicació dels principis d'objectivitat.
7.- Cal preservar i organitzar els arxius i documents com un dels factors que afavoreixen el respecte als drets humans, atès que s'hi conserven les proves testimonials dels fets i les activitats de les persones realitzades en el si de les administracions públiques, a més de preservar-ne la memòria històrica de les col·lectivitats i el seu patrimoni documental, esdevenint autèntiques garanties de la democràcia.
- Conveni amb l'Ajuntament de Torredembarra per la compra d'un cotxe 4x4 per l'Arxiu Nacional Saharaui
- El passat dia 9 d'abril d'enguany Arxivers sense Fronteres va signar un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Torredembarra per la compra d'un cotxe 4x4 per l'Arxiu Nacional Saharaui. Aquest vehicle servirà per les tasques de recollida de la documentació que produeixen els diversos campaments saharauis que conviuen en el territori de Tinduff (Argèlia) de forma que els permetrà organitzar i conservar tota la documentació que es produeix arreu del seu hàbitat a l'Arxiu Nacional Saharaui.
A tall d'informació recordem que en aquest arxiu és conserva la documentació produïda per la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD), la qual va ser constituïda el 1976 al ser proclamada pel Front Polisario. L'Arxiu Nacional de la RASD és la institució receptora de la documentació generada per les funcions administratives i de govern del país, i en l'actualitat conserva la documentació dels Ministeris d'Ensenyament, Sanitat, Cultura i esports, Informació, Construcció, Dels territoris ocupats, Cooperació i Afers exteriors.
A nivell de dades l'Arxiu Nacional de la RASD conserva uns 450 metres de documentació en paper, i diverses pel·lícules (vídeo) i fotografies no comptabilitzades.
Conveni amb l'Ajuntament de Torredembarra per la compra d'un cotxe 4x4 per l'Arxiu Nacional Saharaui
El passat dia 9 d'abril d'enguany Arxivers sense Fronteres va signar un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Torredembarra per la compra d'un cotxe 4x4 per l'Arxiu Nacional Saharaui. Aquest vehicle servirà per les tasques de recollida de la documentació que produeixen els diversos campaments saharauis que conviuen en el territori de Tinduff (Argèlia) de forma que els permetrà organitzar i conservar tota la documentació que es produeix arreu del seu hàbitat a l'Arxiu Nacional Saharaui.
A tall d'informació recordem que en aquest arxiu és conserva la documentació produïda per la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD), la qual va ser constituïda el 1976 al ser proclamada pel Front Polisario. L'Arxiu Nacional de la RASD és la institució receptora de la documentació generada per les funcions administratives i de govern del país, i en l'actualitat conserva la documentació dels Ministeris d'Ensenyament, Sanitat, Cultura i esports, Informació, Construcció, Dels territoris ocupats, Cooperació i Afers exteriors.
A nivell de dades l'Arxiu Nacional de la RASD conserva uns 450 metres de documentació en paper, i diverses pel·lícules (vídeo) i fotografies no comptabilitzades.