
09/10/2007
Editorial:
Els documents del bisbe Pere Casaldàliga a l'Arxiu Nacional de Catalunya
Ja és una realitat!. La documentació produida pel bisbe Pere Casaldàliga durant els trenta cinc anys que va estar al davant de la Prelatura de Sao Félix do Araguaia, a la regió del Mato Grosso (Brasil), ja es pot consultar a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El passat dia 30 de setembre es va fer l'acta de lliurament dels microfilms i còpies digitalitzades en aquest centre. Va presidir l'acte el conseller de Cultura i fou acompanyat per l'actual bisbe de la Prelatura, sr. Leonardo Ulrich, el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya i el vicepresident d'Arxivers sense Fronteres.
El bisbe emèrit Pere Casaldàliga, nascut el 1928 a Balsareny, va fundar el 1968 la missió claretiana de la Prelatura de Sao Fèlix do Araguaia, a l'estat de Mato Grosso (Brasil) i allà va desenvolupar la major part de la seva activitat esclesiàstica. Ha estat un gran defensor de la Teologia de l'Alliberament i va fundar la Comissió Pastoral de la Terra. La seva tasca ha estat tant exepcional que el març del 2006 el president de la Generalitat li va atorgar el Premi Internacional Catalunya i, així mateix cal recordar que l'any 1989 va ser proposat com a Premi Nobel de la Pau.
L'any 2001 l'ong Arxivers sense Fronteres va iniciar el projecte de microfilmació i digitalització de la documentació produïda en la Diòcesis de Sao Fèlix do Araguaia, tant la documentació referida a la cúria esclesiàstica com la documentació personal de Pere Casaldàliga. S'ha sistematitzat el mètode de la documentació i s'han descrit en una base de dades els expedients i els documents d'aquests fons. Entre els documents que conformen aquest fons documental en sobresurt la correspondència que Pere Casaldàliga va mantenir amb algunes personalitats d'Amèrica Llatina, la relació amb el Vaticà i la Nunciatura, la seva relació amb vàries entitats compromeses amb la lluita dels més desvalguts, com són el Movimento Dos Trabalhadores Rurais Sem Terra (MST), la Comissao Pastoral da Terra (CPT) i el Conselho Indigenista Missionário (CIMI), dels quals el bisbe en fou membre fundador i que avui dia són importants referents com a moviments socials i defensors dels drets dels més desvalguts.
També s'han digitalitzat i microfilmat els documents d'aquest fons per tal d'assegurar-ne la seva preservació i alhora facilitar la consulta de la documentació als interessats. En total s'han digitalitzat 208.268 imatges. També s'ha tractat la documentació gràfica i sonora, com fotografies i diapositives realitzades al llarg dels més de 35 anys que Pere Casaldàliga ha estat al front de la Prelatura, i així mateix les gravacions dels discursos, xerrades i altres intervencions del Bisbe.
Aquest projecte s'ha pogut dur a terme gràcies a l'esforç de moltes persones que han col·laborat desinteressadament amb Arxivers sense Fornteres, en especial volem destacar el paper que hi ha fet sor Irene, que s'ha dedicat al treball quotidià i dur les gestions administratives de Pere Casaldàliga i ha estat en tot moment el costat de les dues cooperants d'AsF que han dut a terme aquest projecte, la Carme Martinez i la Laura Ureña. També cal ressaltar el suport i la col·laboració dels germans agustins de Sao Paulo i del Monestir de l'Escorial i el suport econòmic de l'Arxiu del Districte de Sans-Montjuïc i, molt especialment, de la Generalitat de Catalunya, atès que el Departament de Presidència (Secretaria de Relacions Exteriors) en va assumir el cost econòmic de la digitalització i la microfilmació.
Avui ja és una realitat. La documentació d'aquest il·lustre català, afincat al mig de la selva amazònica del Brasil i que ha lluitat al costat dels més desvalguts fent sentir la seva veu per tot el continent Llatinoamericà es pot consultar a vàries institucions del Brasil i també de l'estat espanyol. A Catalunya és pot consultar i conéixer l'activitat que ha realitzat Pere Casaldàliga al davant de la Prelatura de Sao Félix do Araguaia a l'Arxiu Nacional de Catalunya on disposen d'una còpia microfilmada i una altre digitalitzada de tot el fons documental i que en l'actualitat ja forma part de la memòria històrica de Catalunya .